 |
Girona, 29/07/2026 |
 |
|||||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
|||||||||||
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
CARACTERÍSTIQUES I ASPECTES DEL SEU MUNICIPI I POBLACIÓ
El municipi de Colera està situada en la zona nord-oriental de les comarques gironines, en plena Costa Brava, pràcticament a tocar amb la frontera francesa, ja que només té el municipi de Portbou que el priva d'arribar-hi, al menys, per mar. En canvi, per terra, sí que fa frontera amb França, que llinda amb la comarca nord-catalana del Rosselló, i més concretament amb el municipi nord-català de Banyuls de la Marenda. La franja geogràfica de 1,5 Km. està delimitada a l'est entre el coll de Tarabaus i el coll de Rumpisó i a l'oest pel coll del Teixó i Torre petita, on entre ambdues limitacions hi ha el Coll del Empredats i el Puig de Tarabaus • Delimitació del municipi Tota la franja est del municipi està delimitada pel mar mediterrani, dins el singular paratge nord de la Costa Brava, que va de nord a sud, des del Puig del Claper, proper al cap Marcer, fins la punta del Cap Ras, tant punt passada la coneguda i concorreguda Platja de Garbet, on hi ha la particularitat, de que disposa d'un baixador de la línia de tren Barcelona - Portbou. La resta dels límits del municipi, seguint el moviment de les agulles del rellotge, hi ha en municipi de Llançà al sud, delimitant a l'oest amb Rabós d'Empordà, fins arribar al límit superior al nord, que té tal com s'ha esmentat, una franja de 1,5 Km. que delimita amb la comarca nord-catalana del Rosselló, i més concretament amb el municipi de Banyuls de la Marenda. La resta del municipi de Colera, és a dir, a partir del Puig de Tarabaus, fins arribar al mar al Puig del Claper, i per tant, de la zona nord, ho fa amb el municipi de Portbou, que és el que hi ha més al nord, és a dir, l'últim municipi de la Costa Brava, un litoral mediterrani de 214 Km. que va des de Portbou fins a Blanes, en la desembocadura del Tordera, vorejant un total de 17 municipis marítims. • Orografia i relleu del territori L'orografia del municipi se'l poc qualificar de totalment muntanyós, amb una baixada orogràfica progressiva cap al mar, que no hi arriba a nivell cero, llevat d'algunes de les seves platges, ja que la majoria del seu relleu és abrupte i s'atura al mar amb un bon nombre de penya-segats, malgrat que certs banyistes hi baixent de forma temerària. De fet la única vall o planícia de que disposa és on es troba la població de Colera, i en bona part les marges de la Riera de Molinàs, principal afluent hídric del municipi i poca cosa més.
El punt més elevat es troba al Puig de Tarabaus a 696 metres d'altitud sobre el mar, que de fet és on enforquen els municipis de Portbou i de Colera, però també de Banyuls de la Marenda. Dintre el territori municipal hi ha molts altres punts com el Puig de la Ossetera a 557 m. el Puig de les Llaceres a 404 m. el Puig de Tifell a 408 m. o el Puig del Falcó a 371 m. entre molts altres, donat que la orografia és molt irregular. • Riquesa hídrica i vegetació Colera no disposa de cap riu o afluent d'aigua que es pugui considerar constant, ja que la seva forma orografia comporta un munt de muntanyes amb un considerable nombre de torrents i rambles, que poden portar gran quantitat d'aigua, però només en període de pluges, les quals poden arribar a ésser considerables i braves, en caso puntuals. La riera més important és la Riera de Molins, la única que fins i tot sense haver plogut pugui portar petites quantitats d'aigua en el seu curs, tot i que limitat. Altres rieres son la Riera del Falcó, afluent de la de Molins, o la Riera de Garbet, que vessa les aigües directament al mar a la platja del mateix nom. Tota la població de Colera està travessada per la Riera de Colera, la qual pràcticament sempre és seca, sense aigua, llevat en temps de puges, i de fet és la riera més important discontinua, ja que recull les aigües del Pla d'en Girau i de Molinàs, i per tant, recull les aigües d'aquesta conca, que venen de flux com la Riera de Molinàs, Riera de Corbera, Riera del Falcó, Riera de la Falguera i altres de menys importància.
Una part del territori està dedicat al conreu de la vinya, tot i que antigament havia estat molt superior, havent predomini d'espècies vegetal com el llentiscle, el càdec, diferents tipus de brucs, i sobre tot espècies d'arbres com la surera i els pins, principalment a mesura que es remunta el territori cap el Pirineu, fent especial menció que com a límit del municipi amb Rabós d'Empordà hi ha la Serra de la Balmeta, on hi comença una part del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera. El clima és el típic mediterrani del litoral nord, amb bona precipitació però només de cara la tardor i a l'hivern i com és tipic en aquesta zona, amb un predomini del vent de la Tramuntana, fort i persistent quan es fa valer en certs mesos de l'any. • Infraestructura i vies de comunicació Colera està relativament ben comunicat, ja que disposa de carretera, la N-260 que la comunica amb Llançà i Portbou, com també amb Figueres, tot i que amb moltes corbes, però tampoc presenta més dificultat ja que és ampla i està en bon estat, i el que és important, tampoc està molt transitada, ni tant sols en època d'estiu; cal esmentar que la comunicació amb Portbou s'ha vist clarament millorada des de l'any 2006, quan es va inaugurar el túnel, fent que el tram de carretera passes de tenir un recorregut de 8 km. a 2,7 km. millorant el temps de trajecte i el més important, en seguretat viària. La inauguració del túnel va portar una certa polèmica; el túnel ja estava acabat i disponible abans de mitjans de juny, però les "digníssimes" autoritats no trobaven temps per fer-se la foto, tot i que van al·legar repetidament, que els retards eren deguts a falles tècniques, com la il·luminació i altres. Els veïns de Portbou i Colera i al front, principalment l’alcalde de Portbou, Manuel Flores, ja estaven tips de tants retards, falta de comunicació, romanços, burocràcia, i que tot plegat ho consideraven una actitud de menyspreu cap els ciutadans afectats principalment de Portbou, per la pèsima situació per carretera. Per tant, la nit de Sant Joan, és a dir el 23 de juny de 2006, va quedar inaugurat "popularment" el túnel; a correcuita les digníssimes autoritats, va trobar el temps necessari per tallar la cinteta i fer-se la foto, el 28 de juny, per sort, del mateix any; ves a saber si el fet d'inaugurar-se el dia 23 de juny, la Nit de Sant Joan, va estalviar algun accident a la N-260a que era i de fet continua essent, la pintoresca ruta antiga, que feta amb calma té el seu encant. Entre Colera i Portbou, hi ha un altre túnel, en aquest cas una mica més entrat en any, fou inaugurat el 20 de gener de 1878, que fou la data que va coincidir amb la inauguració de la línia de tren entre Figueres i Portbou, l’últim tram de la línia de ferrocarril entre Barcelona i la frontera francesa; posteriorment fou allargada la línia fins arribar a Cervera (Rosselló) a través d'un túnel, conegut com, Túnel dels Belitres, que ja existia, però de fet, fou construït amb la idea de unir França i Espanya, amb ferrocarril.
Una característica peculiar del poble és el seu pont elevat també conegut com viaducte, el qual es tracta d’una extraordinària obra d'enginyeria amb ferro que fou construïda per la companyia Eiffel de Paris, a l'any 1878, d'unes dimensions de 188 metres de llargada per 20 d'alçada. El pont forma part i serveix de pas dels trens de la línia Barcelona - Portbou, que una vegada passat el pont en direcció nord, els trens arriben a l'estació de Colera, la qual està situada al costat mateix d'un característic Art Parc i un mirador el qual disposa d'esplèndides vistes al mar. Tot i no disposar d'un gran port marítim, compte amb un petit moll on hi poden fer aturada diferents embarcacions de lleure de petit calatge; Colera no disposa de port pescador com per exemple Roses o Palamós, per les pròpies dimensions de la població, a part d'ésser actualment, més turística que pescadora. Altres poblacions més properes són Portbou, cap al nord a 5 km, Llançà cap al sud a 7 km i la capital de l'Alt Empordà, Figueres a 28 km, l'aeroport més proper és el de Girona - Costa Brava, que està a 80 km, mentre que el de Perpinyà una mica més a prop, a 65 km. pero no tan, actiu com el de Girona. • Entitats del municipi La pràctica totalitat dels habitants del municipi de Colera viuen en la mateixa població, ja que de fet es pot dir que no té ens municipals d'importància, ja que hi ha l'antic nucli habitat de Molins, actual pràcticament despoblat, quelcom similar com Garbet i la Rovellada. El veïnat de Molins està despoblat i abandonat de fa molts anys, ja que no té economia i explotacions de cap tipus, i el seu conjunt de cases està la gran major part en estar ruïnós.
Tanmateix, hi altres nuclis, en concretament dos, la zona de Garbet, amb molt poca població i dispersa, tot i que la seva platja a l'estiu és un nucli molt concorregut ja que disposa dún restaurant, de parking, tot i que es fa del tot petit, davant l'avalanxa de tanta gent, i disposa alhora d'un baixador del tren de rodalies Barcelona - Portbou. L'altre nucli, en aquest cas més poblat, és el Veïnat de la Rovellada, on disposa d'un bon nombre de xalets de segona residència en la majoria dels casos, disposant també d'un petita platja, amb l'inconvenient d'ésser molt rocosa, però amb l'avantatge d'haver-hi poca gent, aigua fresca i extraordinariamente transparent. També cal esmentar que des de el nucli de Colera fins el Veïnat de la Rovellada, hi ha un agradable camí de ronda, on les imatges sobre el mar i els penya-segats són d'una gran bellesa; també en tot el recorregut d'aquest camí, hi ha zones per poder fer-hi un agradable bany, el problema està que baixa en certes parts, per no dir la majoria, presenta prous reptes, molt dels quals es poden considerar temeraris i perillosos. • Llocs d'interés
El municipi disposa per la seva geografia muntanyenca i marítima de varis camins i rutes per a poder gaudir de l'excursionisme, ja sigui caminant o amb bicicleta. La ruta interior més coneguda i agradable de fer és la que va de Colera o des del Coll de Sant Antoni, fins l'ermita de Sant Miquel de Colera, una ruta fàcil de fer i farcida de zones boscoses de pins i sureres, on baixant en direcció al Veïnat de Molinàs es pot passar pel Castell de Molinàs, actualment en estat ruïnós.
Pel que fa als dos temples religiosos de Colera, no s'han de confondre, l'església parroquial de Sant Miquel de Colera, que es troba en la mateixa població, i concretament en el carrer de l'església, amb l'ermita de Sant Miquel de Colera, que es un edifici religió aïllat que es troba dins el terme municipal a uns vuit quilòmetres aproximadament cap a la zona est del municipi; els dos centre religiosos formen part de l'Arxiprestat de l' Alt Empordà Marina i oficiats per la parroquia de Colera. La ruta marítima més coneguda, és la ruta dels canons, que passant per la Punta del Frare va des de Colera fins la platja de Garbet i que posteriorment, es pot continuar fins arribar a Llançà; en el trajecte es pot admirar el espectacular paisatge marítim i les illes Grossa i Petita a prop del litoral.
PRIMERS INDICIS DE LA POBLACIÓ
El primer document conegut on hi apareix el nom "colera", és en l'acta de consagració de l'Església de Sant Quirze a l'any 935, fent esment a "vallen quam vocant colera", en els lliuraments d'uns alous fets pel Comte Gausbert I d'Empúries (915-991) al cenobi de Sant Quirze, a l'any 931, la vall de Colera figurava com "Valle de Collera". El 4 de febrer de 1769, Isidre Ferran Sangenís, pagès de Garriguella, i els seus dos germans Ramon i Josep, van enviar una sol·licitud al Rei Carles III d’Espanya (1716-1788) perquè concedís la possibilitat de fundar la població en la "Vall de Colera", en terrenys de la seva propietat.
El 4 de juliol de l'any 1770, arriba l'autorització de part del rei Carles III d'Espanya, permetent la construcció de la població sol.licitada i que serà batejat amb el nom de "Sant Miquel de Colera". A petició d'uns veïns de Portbou i Molinars davant una recollida de signatures per alguns historiadors poc clares, la Diputació de Girona amb data de 10 d'abril de 1885 va dictar una ordre on el municipi de Sant Miquel de Colera passava a ésser un veïnat del municipi de Portbou. El 23 de maig de 1885, el veïns de Colera en desacord amb aquesta ordre van cremar els arxius de l'ajuntament. Al dia següent 24 de maig a l'ajuntament de Portbou es feia efectiva l'ordre d'anexió del territori colerenc al de Portbou. Aquesta situació va durar fins que el dia 2 de juliol de 1934, on a partir d'una Llei signada pel llavors President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover (1882-1940), posava fi després de 49 anys a l'anexió, per a tornar a segregar i formar el municipi de Colera, com entitat independent.
CASTELL DE MOLINÀS El Castell de Molinàs, també dit Castell o Torre de Molinars, està ubicat en la part est del municipi de Colera entre l'ermita de Sant Miquel de Colera i el Veïnat de Molinàs, nucli pràcticament deshabitat en l'actualitat, essent l'excés més factible el mateix que va a l'ermita esmentada. L'espai està en una zona protegida degut que es considera un Bé Cultural d'Interès Local, conjuntament amb un jaciment arqueològic, però que actualment tot plegat està totalment en estat ruïnós. La seva historia és pràcticament desconeguda, i es creu que devia estar operatiu a l'entorn dels segles X-XI, però es desconeix la seva funció estratègica i a qui pertanyia durant la seva activitat a més de quin rol tenia per la comarca o el territori envoltant.
Certes hipòtesis el classifiquen com una fortalesa situada entre la costa que en diferents moments de la història fou molt atacada per pirates, corsaris, i bandades de moros, i el majestuós Monestir de Sant Quirze de Colera, ja existent en diferents fases de construcció a partir del segle IX, i que actualment és situat en el municipi de Rabós d'Empordà. Per tant, el castell o torre de Molinàs, podia haver estat una torre de defensa amb moltes dependencies complementaries que el convertissin com una espècie de castell de dimensions reduïdes, i per tant, habitable únicament per tropes de defensa. Havia estat una construcció de planta quadrada, de la que en resten alguns murs d'alçada variables, algunes arcades, així com varies espitlleres, i realment, poca cosa més.
SANT MIQUEL DE COLERA
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Properament ...
| ACDG - Associació Cultural i Divulgativa Gironina - 2010© | Última actualització: agost 2022 |
 |
|
| Inici - Agenda - Contactar - Salutació - Actes i Esdeveniments - Esport i Natura - Alt Empordà - Baix Empordà - Cerdanya - Garrotxa - Gironès - Pla de l'Estany - Ripollès - Selva - Enllaços - Webmap - Avís legal | |